PAU Comunitat Valenciana 2000 Juny - Història de l'Art

Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunitat Valenciana
Convocatoria: Juny de 2000
Modalitat: LOGSE - Arts - Humanitats i Ciències Socials
Exercici: 2n Exercici
Assignatura: Història de l'Art
Obligatorietat: Obligatòria en l'Opció d'Art i opcional en l'Opció d'Humanitats i en altres
Durada: 90 minuts
Barem: L'alumne ha d'escollir l'exercici A, o l'exercici B

Exercici A

Preguntes

  1. Explica les característiques de la pintura dels primitius flamencs.
  2. Analitza i comenta la imatge 2.
  3. Per què es considera que el Bosch és un antecedent del surrealisme?
  4. Quina és la situació social de l'artista en la societat flamenca? Qui eren els seus clients?
  5. Estableix les diferències entre la pintura dels flamencs primitius i la pintura romànica.

Imatges

Imatge 1. El jardí de les delícies del Bosch

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall.

Imatge 2. Van Eyck. El matrimoni Arnolfini, 1443.

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall

Imatge 3. Van der Weyden, el Davallament

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall.

Text

[...] En la pintrura flamenca en taula es va produir una tendència que abandonava moltes actituds i recursos medievals per a la interpretació de temes religiosos. [...] L'ús de tipus de facials genèrics es va substituir per una forta caracterització i pel retrat individual. L'artista septentrional del segle XV rebutjava les representacions d'un món místic i remot que l'espectador no podia penetrar i que li impedia tota identificació amb ell mateix i amb els seus valors. [...] No obstant això, aquest art no va abandonar el tema religiós, sinó que va continuar afirmant l'adhesió d'artista i patró a les creencies cristianes, perquè, essencialment, l'objectiu dels artistes flamencs era revestir el contingut místic religiós amb la apariença del món visible, material."

Elsen, A. E. Los propósitos del arte. Madrid, 1971.


Exercici B

Preguntes

  1. Analitza i comenta la imatge 2.
  2. Explica el desenvolupament de l'escultura grega des de l'època fins a l'hel·lenisme.
  3. Raona de quina manera influeixen l'escultura clàssica i hel·lenística en el Renaixement i en el Barroc.

Imatges

Imatge 1: El Dorífor. Policlet. 450-440 aC.

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall

Imatge 2: El Laocoont. Escultura Hel·lenística. 50 dC.

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall

Text I

A Grècia es descobreix el poder lliure de la contemplació estètica. Sens perjudici del fet que les imatges tinguen un significat religiós, atrauen per la bellesa pròpia. Sorgeix un sentit autonòmic de l'art. [...] Punt de partida per a la creació figurativa és la naturalesa. La tasca de l'artista ha de ser primerament reproduir la realitat. Precisament l'evolució de l'art grec va en aquest sentit, ja que d'un art quasi abstracte en els primers temps finalitzava en un art extremadament realista. [...] L'home és l'eix d'aquell art [...] Si l'home és la mesura de totes les coses com pregonen els filòsofs, no ha d'estranyar que l'estudi del cos haja preocupat tant els escultors. les relacions entre les parts i el tot, el moviment dels músculs, l'esforç, compten [...] Però també hi ha intervingut l'afany de conéixer el subjecte en la seua interioritat.

Martín Gonzalez, J.J. Historia del Arte I. Madrid, 1974

Text II

La cultura hel·lenística es desenvolupa en un panorama d'horitzons molt més vastos que els de la cultura clàssica [...] El grec de la ciutat-estat es troba de sobte convertit en ciutdadà d'una extensa unitat territorial, que de vegades abasta pobles de raça i llengua distintes [...] La cultura grega es difon per Àsia i Egipte, pèro al mateixtemps absorbeix d'ací i d'allà elements que van transformant la seua fesonomia. Cultura hel·lenística no vol dir tan sols cultura grecs, sinó també d'estrangers hel·lenitzats, que parlen grec.

Blanco Freijeiro, A. Arte Griego. Madrid, 1971.

Última modificació d'aquesta pàgina: 3 de juny de 2003