Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comuniat: Comunitat Valenciana
Convocatoria: Juny de 1994
Modalitat: LOGSE - Ciències de la Natura i de la Salut.
Exercici: 2n Exercici
Assignatura: Ciències de la Terra i Mediambientals
Obligatorietat: Opcional en l'opcio de Ciències de la Salut i en altres.
Durada: 90 minuts
Barem: L'alumne haura de triar un dels dos exercicis proposats (exercici A o B) i haura de contestar totes les qüestions de les tres preguntes que componen l'exercici triat. Cada pregunta es puntuarà sobre 10 i el total es dividirà per 3.

Exercici A

Pregunta 1. La geosfera: recursos, riscs i impactes ambientals

Després d'observar la gràfica i la taula que figuren a continuació (expressada en unitats relatives) contesteu les següents qüestions.

Balanç energètic nacional (EPE) x 10.000. Font: MINER y elaboració pròpia.

Exercici A. Pregunta 1

Taula de dades
Petroli 43.700
Carbó 14.900
Nuclear 11.200
Hidràulica 8.800
Gas natural 4.000
Renovables 2.561
  1. Interpreteu el significat de l'ús dels diferents tipus d'energies que es reflecteixen en el quadre i la gràfica anteriors.
  2. Què és energia no renovable? D'on es pot obtindre? Com s'ha format el petroli? Com s'ha format el carbó? Coneixes diferents tipus de carbó?
  3. Quins tipus d'energies renovables coneixes? Quins avantatges suposa l'ús d'aquestes energies? Enumereu-les i definiu-les.
  4. De quines matèries primes es pot obtenir biomasa per a la seua transformació en energia? Enumereu-les. Com poden utilitzarse?

Pregunta 2. La biosfera, recursos i impactes

Després d'observar la piràmide de biomasa següent contesteu les corresponents qüestions.

Exercici A. Pregunta 2

  1. Expliqueu la cadena o xarxa tròfica representada a la piràmide anterior. Quins nivells tròfics hi podeu diferenciar?
    1. Què ocorreria des del punt de vista de l'ecosistema i des del punt de vista de l'aprofitament humà de recursos alimentaris si es produis en l'ecosistema una pesca excesiva de llobarro? Per què?
    2. Si es produeix en vessament incontrolat i molt abundant d'insecticides, quines repercusions podria tenir en l'ecosistema?
  2. Definiu i indiqueu en que es basa el model de desenvolupament sostenible.
  3. En un ecosistema acuàtic de poca profunditat d'aigua dolça i de baix rendiment alimentari i amb alts nivells de toxicitat industrial i acumulació d'insecticides per la presencia de conreus intensius en la seua proximitat, com dissenyarieu el seu aprofitament segons el model de desenvolupament sostenible?

Pregunta 3. Els impactes ambientals globals

Es crema la Terra

Exercici A. Pregunta 3El calfament del planeta tindrà conseqüencies devastadores per a tots els èssers vius.

El nostre planeta s'està convertint en una olla a pressió. Fou 190 l'any més càlid de tots, i 1991 el tercer, malgrat l'efecte de refredament produit per les particules de diòxid de sofre emeses durant l'erupció del volcà Pinatubo. Al llarg dels 140 anys de registres climàtics, les temperatures mitjanes globals han augmentat entre 0,5 i 1 grau Fahrenheit. Els especialistes parlen de termes com "efecte hivernacle", "calfament global", "caos de temperatura" o "apocalipsis climàtic".

El passat 21 de març entrà en vigor el Tractat sobre el Canvi Climatic, subscrit en la Cimera de Rio per 155 paisos. Sembla el compromís real dels països desenvolupats per mantenir durant la present dècada les emissions de diòxid de carboni (CO2). Lamentablement, la Unió Europea no ha definit encara l'ecotaxa, l'instrument amb el qual pretén obligar a les empreses a reduir les emissions.

La societat moderna ha disparat el consum d'energia. La utlització de combustibles fòssils com el petroli, el carbó o determinats gasos, està modifcant els processos atmosfèrics. Els canvis poden ser brutals: els tròpics perdrien bona part del seu vigor, les regions polars quedarien arrassades i els casquets polars perdrien volum.; le pluges podrien canviar els seus camps d'acció, actuant sobre zones àrides i deixant que les verdes es convertien en deserts. L'equilibri natural saltaria en trossos i animals i plantes dificilment suportarien aquesta anarquia.

L'Associació per a la Defensa de la Natura (AEDENAT) publica en el numero 4 de la revista Gaia un informe titulat "La dieta del CO2". Asseguren que és ecològica, solidària i econòmica i que passa per que el planeta "siga posat a dieta amb la colaboració de tots els ciutadants". I es que cada litre de benzina consumit emet a l'atmosfera 2600 grams de CO2. Per la seua banda, l'associació ecologista Greenpeace adverteix: els mars estan calfant-se i el seu nivell creix. El corall mor. Les illes se submergeixen. La sequera avança. Els incendits estan avivant-se i els temporals són cada dia més forts. Augmenten les inundacions i canvien els corrents mariítims i oceànics. Les reserves d'aliments són cada vegada més pobres i reapareixen velles malalties.

Després de llegir el text, contesteu les qüestions següents:

  1. Definiu l'efecte hivernacle. De quins factors depén?
  2. Per què l'augment de l'emissió de CO2 està relacionada amb la potenciació de l'efecte hivernacle?
  3. Quines repercussions tindrà en la vida de les espècies sobre la Terra la modificació del clima deguda a l'augment de l'efecte hivernacle?
  4. Quines mesures establiríeu per corregir l'impacte causat per l'augment de l'efecte hivernacle?

Exercici B

Pregunta 1. L'atmosfera i hidrosfera i els seus impactes ambientals

Després d'observar i llegir el peu de la figura adjunta i recolzant-vos en les dades que aporta, contesteu les següents qüestions:

Exercici B. Pregunta 1

  1. Tenint en compte la modificació del contingut en oxigen dissolt en l'aigua, com explicaríeu la disminució d'aquest en el punt immediatament següent al vessament d'aigües negres? Quina repercusió té sobre la vida existent a la zona?
  2. Com poden detectar-se els punts de contaminació mitjançant l'ús d'indicadors biológics? A més dels indicadors reflectits en l'esquema, quins altres paràmetres es poden utilitzar per estudiar l'estat de contaminació de les aigües d'un llit?
  3. Quines mesures bàsiques condueixen a evitar el deteriorament de la qualitat i la contaminació de les aigües amb vessaments?
  4. Expliqueu i esquematitzeu el funcionament i parts d'una planta potabilitzadora d'aigües.

Preguna 2. El sòl i els seus impactes ambientals

Fes clic a l'imatge per veure la imatge amb més detall

Basant-nos en l'anterior mapa de situació mundial de les zones àrides, contesteu les preguntes següents:

    1. Quins factors ambientals condicionen la distribució mundial de les zones àrides?
    2. Quins altres factors no climàtics poden generar desertització?
  1. Quina relació hi ha entre la desertització i l'erosió i destrucció del sòl?
  2. Proposeu mitjans per avitar la desertització de diverses zones del nostre pais. Trieu una zona com a exemple.
  3. Establiu les relacions existents entre els incendis forestals i la desertització. Quins altres efectes perjudicials per al medi ambient tenen els incendis?

Pregunta 3. Impactes ambientals globals

Després de llegir el text que us adjuntem, contesteu les següents qüestions.

El deteriorament de les pedres dels monuments quasi sempre ha avançat de manera alarmant en les últimes dècades. En general, el progrés en el deteriorament ha estat més accentuat en àrees urbanes i industrials, en les quals l'anomenat "mal de pedra" està arribant a cotes inquietants.

La manifestació d'aquest deteriorament sol traduir-se en formes d'alteració diverses, que abasten des de la cohesió i ensorrament de les pedres de construcció fins a la formació de costres de guix. En el primer cas, del qual podem trobar un exemple espectacular en l'anomenada pedra del país de la cateral de Lleó, la susceptibilitat al deteriorament està relacionada, en gran part, amb l'acció cíclica dels agents ambientals.

El diòxid de sofre procedent de la contaminació ambiental juga un paper essencial en la formació de costres sulfatades.Aquestes costres de guix resulten extraordinariament nocives per a les pedres dels edificis sobre els quals es desenvolupen.

"El deteriorament i conservacio de la pedra". Revista de Política Científica

  1. Quin és l'origen del SO2 en l'atmosfera? Quin fenomen contaminant origina?
  2. Quins són els efectes de la pluja àcida sbre les plantes i específicamnt sobre el bosc? Mitjançant quins mecanismes es produeixen aquests efectes?
  3. Quins indicadors poden utilitzar-se per mesurar aquesta contaminacio?
  4. Indiqueu quins altres impactes ambientals poden afectar a les nostres masses forestals.

Última modificació d'aquesta pàgina: 23 de febrer de 2004