Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunitat Valenciana
Convocatòria: Juny de 1994
Modalitat: LOGSE - Totes
Exercici: 1r Exercici A
Assignatura: Història
Obligatorietat: Obligatòria
Durada: 90 minuts
Barem: Preg. 1i 3 = 3 punts, Preg. 2 = 4 punts.

Opció A

La classe treballadora es formà gradualment al llarg dels segles XIX i XX, però va ser molt lenta a l'hora de crear formes permanents d'acció col·lectiva... Quan ho va fer, els resultats tingueren característiques específiques... La UGT va créixer lentament i, més o menys, constantement, però sols esdevingué una vertadera organització de masses en la dècada de 1930, quan va eixir dels seus reductes tradicionals, Madrid, Astúries, Biscaia, i aconseguí suport entre els jornalers sense terra al sud.

Cap de les dues organitzacions socialistes va assolir l'hegemonia, perquè hagueren de competir amb un moviment anarcosindicalista de gran dinamisme, especialment després de la creació de la CNT en 1910... La CNT tenia bases diverses en diverses parts del país. Els seus bastions eren Catalunya i Andalusia, encara que també era present a Astúries i Madrid. Al contrari que la UGT, la CNT va passar per diverses situacions de creixement brusc i descensos abruptes en afiliació relacionats generalment amb les prohibicions governatives... Per això Espanya comparteix un tret distintiu amb el cas francés: un moviment obrer que advocava per l'acció directa davant obrers i empleats i es desentenia en gran mesura de la qüestió estatal. Sols les dures realitats de la Guerra Civil, que dugueren els anarquistes a fer part dels governs tant nacionals com locals, els van forçar seriosament a reconsiderar la seua postura.

Shubert, A.:Historia social de España (1800-1900), Madrid, Nerea, 1991, pp. 191-192.

Llegeix el text amb atenció i respon les qüestions següents:

  1. Com assenyala el text, el procés de formació de les organitzacions sindicals a Espanya va ser relativament lent. Explica les raons d'aquesta característica del moviment obrer espanyol.
  2. Explica per què l'anarquisme tingué més arrelament entre les classes treballadores espanyoles.
  3. La dinàmica del creixement de les organitzacions obreres es relaciona amb l'actuació de l'Estat. Explica les característiques d'aquesta relació i les seues diferències durant la Restauració i la II República.

Opció B

La història de la II República espanyola és la història d'una gran esperança frustrada. Per què es va produir aquesta frustració? Per què fracassà la República? Hi ha explicacions molt diverses; però la majoria d'elles invoquen els errors de plantejament del govern republicano-socialista i la condemna del desbordament revolucionari.

Voldria revisar aquestes interpretacions tòpiques partint d'un punt central -que els governs republicans d'esquerra pretenien fer, de 1931 a 1933, així com després de febrer de 1936, una àmplia labor de reforma, que jutjaven indispensable, però de cap manera una revolució- i dos hipòtesis: 1) que aquests plans de reforma eren adequats i coherents, i que, com a mínim, eren molt superiors als projectes alternatius proposats des de la dreta i des de l'esquerra; 2) que el fet que no aconseguiren dur-los a terme s'ha d'atribuir, sobretot, a les resistències que s'oposaren des de dins de la societat espanyola, però també des de fora, a escala internacional.

Fontana, J.: "La Segunda República: una esperanza frustrada" en la II República, Valencia, Alfons el Magnànim, 1987, p. 9

Llegeix amb atenció el text i respon les qüestions següents:

  1. La República esdevingué "una gran esperança" davant la crisi de la monarquia. Explica la naturalesa i els problemes fonamentals que determinaren eixa crisi.
  2. Al text s'afirma que "els plans de reforma eren adequats i coherents". Explica'ls.
  3. Quines van ser les resistències i oposicions a que al·ludeix el text? Explica per què es frustrà l'esperança republicana.

Última modificació d'aquesta pàgina: 3 de juny de 2003