Tornar a l'índex d'exàmens Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

Comunitat: Comunitat Valenciana
Convocatòria: Setembre de 1994
Modalitat: LOGSE - Ciències de la Natura i de la Salut
Exercici: 2n Exercici
Assigantura: Química
Obligatorietat: Obligatòria en l'Opció de Ciències de la Salut i opcional en altres.
Durada: 90 minuts
Barem: Els alumnes hauran de triar el exercici A o el B. Cada problema: 2punts. Cada qüestió 1,5 punts.

Exercici A

Problema 1

Un procediment experimental vàlid per a obtindre clor gaseós, en un laboratori escolar, consisteix en fer reaccinar el HCl (aq) amb el KMnO4 (aq) dins d'un campana de gasos.

  1. Realitzar un dibuix que represente el procés seguit per a poder arreplegar el clor obtingut. Explicar-ho.
  2. Escriure la reacció ajustada si el Manganés del permanganat es transforma en Mn(II), en medi àcid.
  3. Traure el volum e HCl la densitat del qual és de 1,18g·cm-3 i la riquesa del qual és del 39% necessari per a produir 50 ml de clor meurats a 1 atm de pressió i 23 ºC.
Dades:

Ar(Cl) = 35,5 ; Ar(H) = 1

Problema 2

Al calfar el clorur de nitrosilo, NOCl, es dissocia segon l'equació:

NOCl (g) ⇔ NO (g) + 1/2 CL2 (g)

Quan es calfen a 350 ºC, en un volum de 1 l, una mostra de NOCl pur que pesa 1,50 g, el grau de dissociació resulta ser del 57,2%:

  1. Determinar el valor de la pressió total.
  2. Calcular Kp.
  3. Si es comprimeix fins a reduir el volum a la meitat, ¿quin serà el valor de la Kp i de la pressió total?

Qüestió 1

Justificar si las frases següents són vertaderes o falses:

  1. El pH de qualsevol dissolució d'un àcid fort sempore és inferior al pH de qualsevol dissolució d'àcid dèbil.
  2. El pH pot prendre valors negatius.
  3. En qualsevol dissolució aquosa s'acompleix sempre que pH + pOH = 14
  4. Al dissoldre bicarbonat de sodi en aigua es produeix una dissolució neutra de pH = 7

Qüestió 2

  1. Escriu el diagrama de Lewis per a les molècules de H2S i H2O.
  2. Comenta la polaritat del sulfur d'hidrogen i de l'aigua.
  3. Justifica la diferència entre les temperatures d'ebullició d'ambdues substàncies i compàra-les sabent que el sofre és sòlid i l'oxigen gasós a temperatura ambient.

Qüestió 3

L'obtenció industrial del NH3 es realitza fent reaccionar el N2 (g) amb H2 (g). Aquesta reacció es coneix com síntesi de Haber-Bosch.

  1. Justifica per què aquesta reacció no s'utilitza com a mètode d'obtenció del NH3 als laboratoris escolars.

    Una reacció utilitzada per a obtindre amoníac en un laboratori escolar consisteix en fer reaccionar el clorur d'amoni amb l'òxid de calci. Com que l'amoníac és molt soluble en aigua no convé replegar-lo en ella, donada la seua densitat, però, s'arreplega en una probeta invertida.

  2. Justifica que el NH3 és un gas menys dens que l'aire.
  3. Esmenta, al menys dues característiques del NH3 que permeta reconeixer la seua presència adés esmentat.

Qüestió 4

  1. La dieta de l'ésser humà es forma bàsicament de proteïnes, glúcids i greix. Formula i anomena una proteïna, un glúcid i un greix.
  2. Entre els àcids grassos saturats podems esmentar el palmitico (hexdecanoic) i esleàric (octadecanoic) i entre els no saturats l'oleic (9 octadecanoic). Escriure le fòrmules estructurals d'aquests àcids.

Exercici B

Problema 1

L'àcid fòrmic (metanoic) és un àcid monopròtid de Ka = 2·10-4. Determina:

  1. pH d'una disolució 0,1 M d'àcid fòrmic.
  2. pH d'una disolució 0,1 M de formiat de sodi.
  3. L'àcid fòrmic present en una dissolució es pot valorar per volumetria amb dissolució de NaOH. Al afegir a 20 cm3 d'àcid fòrmic 0,1 M i 20cm3 de NaOH 0,1 M ¿quin serà el pH de la dissolució resultant? Explica el procés.

Problema 2

El diòxid de sofre és causa de la pluja àcida i es produeix a la vora d'algunes centrals tèrmiques al cremar-se el sofre que acomanya algunes hulles i/o petrolis.

El diòxid de sofre s'utilitza per a obtindre mitjançat la seua oxidació triòxid de sofre.

  1. Calcula la entalpia d'aquesta oxidació del SO2 a SO3. ¿És exotèrmica o endotèrmica?
  2. ¿Quines serian les millors condicions de pressió i temperatura que afavoririen una major producció de triòxid de sofre?
    SO2 (g) SO3 (g)
    ΔHf -296,9 -395,2 KJ mol-1
  3. Al calfar a 60 ºC en un reactor d'1 litre de volum triòxid de sofre i aconseguir l'equilibri i analitzar el contingut existien:
    • n(SO3) = 0,0106 moles de SO3
    • n(SO2) = 0,0032 moles de SO2
    • n(O2) = 0,0016 moles de oxigen

    Calcula la pressió total del reactor.

  4. Calcula la Kp per a la reacció de formació del triòxid de sofre a 600 ºC.

Qüestió 1

Dibuixa amb cura un esquema del Sistema Periòdic i sobre el mateix, traça unes línies que determinen les zones egüents:

  1. Elements metàl·lics.
  2. Elements que formen molècules diatòmiques.
  3. Elements que en condicions normals el seu gas es trobe com a àtoms sense combinar.
  4. Elements que formen molècules poliatòmiques gegants.
  5. Indicar per als elements dels apartats (a), (b) i (c) la relació existent entre la posició d'aquests elements en el Sistema Periòdic i la seua configuració electrònica.

Qüestió 2

El dicromat amònic (NH4)2Cr2O7 es descomposa al calfar-lo desprenent un gas. Un alumne estableix la següent hipòtesi: "el gas format pot ser amoníac (NH3) o nitrogen (N2)".

  1. Esmenta una experiècia que permetesca comprovar si el gas format és o no amoníac.
  2. Escriu la reacció que tindrà lloc al calfar el dicromat d'amoni si abans s'ha comprovat que el gas després no és el NH3.
  3. En aquesta reacció indica quina espècie química s'ha oxidat i quina s'ha reduït.

Qüestió 3

El niló és una poliamida que es pot obtindre per condensació de dues molècules que es poden representar:

H2N-(CH2)6-NH2

HOOC-(CH2)4-COOH

  1. Escriu la reacció en la qual aquestes dues molècules poden reaccionar.
  2. Si la condensació continuara, es produiria un polímer. Escriure la fòrmula de la unitat que es repeteix en el polímer.
  3. Diferencia entre el polietilé i el niló respecte als monòmers que intervenen.

Qüestió 4

Conectem en sèrie dues cubetes per les quals circula el mateix corrent. Una conté Cu(NO3)2 i l'altra Ni(NO3)2. La concentració en amb dues és 1 M; Ar(Cu) = 63,5; Ar(Ni) = 58,1

  1. ¿En quin dels dos càtods i s'arreplega major masa?, on es troba el nitrat de coure(II) o el nitrat de níquel? ¿Per què?
  2. Vull niquelar un objecte i necessite gastar 5,87 g de níquel, ¿quina quantitat d'electricitat farà falta que passe pels electrodes de la cubeta electrònica?
  3. Si el corrent que fèiem circular era de 30 A, dóna el temps en segons que caldrà per tal de niquelar l'objecte.

Última modificació d'aquesta pàgina: 3 de juny de 2003