Tornar a l'índex d'exàmens Pruebas de acceso a facultades, escuelas técnicas superiores y colegios universitarios

Comunidad: Comunitat Valenciana
Convocatoria: Setembre de 1996
Modalidad: LOGSE - Arts - Humanitats i Ciències Socials
Ejercicio: 2n Exercici
Asignatura: Història de l'Art
Obligatoriedad: Obligatòria en l'Opció d'Art i opcional en l'Opció d'Humanitats i en altres
Duración: 90 minuts
Baremo: L'alumne ha d'escollir l'exercici A, o l'exercici B. Exercici A: Cada pregunta té una puntuaçió màxima de 2,5 punts.

Exercici B: Puntuacions màximes. Pregunta 1 (3 punts). Pregunta 2 (4 punts). Pregunta 3 (3 punts)

Exercici A

Preguntes

  1. En què consisteix la bellesa per als artistes grecs?
  2. Trobes diferències, en el sentit arquitectònic, entre els edificis grecs i els edificis egipcis?
  3. A quina època pertany el Crucifixat de la fotografía? Justifiqueu la resposta.
  4. Quines diferències i quines semblances hi ha entre el tractament de l'escultura romànica i la de l'art gòtic?

Imatges

Imatge 1.

FALTA DIBUIX

Imatge 2.

FALTA DIBUIX

Text

"El plaer no és el primer ni el segon dels béns, sinó que el primer dels béns consisteix en la mesura, en el punt intermedi, en el convenient [...].

PROTÀGORES. Així sembla, per això que acabem de dir.

SÒCRATES. Que el segon dels béns és la proporció, la bellesa, la perfecció, allò que és suficient per si mateix, i tot el que pertany a aquest gènere.

PLATÓ. Diàlegs polèmics. Filebo. Madrid, 1927. Sobre el concepte de la mesura en l'art grec.

Exercici B

Preguntes

  1. Assenyaleu alguns dels temes més freqüents en la pintura de Francisco de Goya. identifiqueu l'etapa a què pertany aquesta fotografia.
  2. Justifiqueu per què es considera aquest artista com a precursor de l'art modern.
  3. A quin autor i a quina època pertany el grup escultòric de la fotografia?
  4. En què es diferencia l'estètica classicista del Renaixement i la manierista d'aquesta obra?

Imatges

Imatge 1.

FALTA DIBUIX

Imatge 2.

FALTA DIBUIX

Text

"Goya juga també en iniciar els dibuixos i les estampes de bruixes, i les veu, així mateix, com a escenes grotesques de farsa, però en el procés d'elaboració, la farsa es transforma en absurditat tràgica, i els seus personatges monstruosos i fantàstics, en criatures reals que s'imposen, fins i tot, en el seu mateix creador. I la fantasmagoria, com que és somni, i per tant irreal, es converteix en una nova dimensió de la vida real. Goya[...] havia fet viatges en profunditat, cap endins, i havia descobert horitzons il·limitats, nous planetes amb els seus habitants, entre els quals hi ha els monstres que engendra el somni de la raó, monstres vius d'actualitat permanent.".

E. HELMAN. L'altre món de Goya.

Última modificació d'aquesta pàgina: 19 de febrer de 2004