Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis universitaris

RECOMANACIONS ÚTILS

Per exemple, aquesta: procureu no irritar-vos mai. O, en tot cas, procureu no irritar-vos massa, si és que no ho podeu evitar. Una irritació excessiva, acalorada, equival a allò que els capellans solien dir "ira" i incloïen en la llista dels Set Pecats Capitals. La "ira" resulta antihigiènica. De fet, totes les conductes humanes qualificades de "pecats capitals" han merescut sempre una universal reprovació, però no per atemptar contra qualsevol Llei de Déu, sinó precisament perquè afecten de mala manera la salut de la gent. Examineu-les una a una, i ho comprovareu: La "gola", la "luxúria", la "peresa", l'"avarícia"... Un accés d'"ira" pot produir-vos un atac al cor, una crisi nerviosa, algun desequilibri en el funcionament de la melsa, del fetge o de vés a saber quina altra víscera. Les úlceres d'estómac -¡de segur!- són més efecte que causa de certs comportaments irascibles... Aneu-hi en compte. D'altra banda, generalment, les persones propenses a les crispacions violentes acostumen a proferir crits com ara: "¡Eso es intolerable!" Jo no negue que hi haja coses "intolerables": en realitat, són les "insuportables", categoria especial i molt concreta. Com que el meu natural escèptic m'inclina a la tolerància sistemàtica, m'horroritza l'energumen que ara i adés -políticament, moralment, familiarment (tot és igual)- exclama el vibrant "¡Eso es intolerable!" El tipus, si no queda fora de joc per algun patatús immediat, pot ser perillós: agredeix de seguida. M'agradaria saber com funciona tot això, des del punt de vista clínic. Naturalment, faria la pregunta als metges... ¿Ser "tolerant" o "intolerant" és només una qüestió de glàndules - de les de secreció interna-, congènita, o, si no, com les ideologies arriben a convertir-se en neurosis?

Joan Fuster. Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians. Alzira. Ed. Bromera. 1991. pàg. 120-121 (extret del llibre Notes d'un desficiós. 1980).