Document 1.
El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta
malament la calor i eixigix una gran humitat en l'aire, i li són favorables
les boires i les rosades estiuenques. S'adapata tant a sòls calcaris com als
silicis.
L'alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot
arribar a altures de fins a 20 m. les seues fulles de color mat són xicotetes
i coracies, és dir, amb una espessa cutícula per evitar l'evaporació per la
radiació solar. Té un sistema d'arrels molt potent, per a aprofitar al màxim
les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als 200 mm anuals.
sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot
desenvolupar-se sobre sòls silicis i margosos.
La surera (Quercus suber), del mateix genere que l'alzina, resulta un
poc més exigent de humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer
juntes en un mateix lloc. És menys resisten a les gelades i a la sequera, i
necessita d'entre 600 i 1000 mm anuals i sol situar-se entre les isotermes de
14 i 17ºC, i es troba, per tant, en árees amb hiverns relativament suaus. No
la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els ámbits silicis,
és a dir, es troba sobre sòls més àcids.
El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre especies presentades
la menys exigents en aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre
tot tipus de sòls, i és dominant sobre els sòls pobres desenvolupats sobre
materials calcaris. És l'espècie arbòria dominants sobre les vessants seques
de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i els 1000 m d'altitud,
ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.
Font: Lázaro de Torres et al. (1997) i Atles
Nacional d'Espanya (IGN)
Document 2.
Document 1.
Document 2.
Proves d'accés a facultats, escoles tècniques superiors i col·legis
universitaris
